TEIXITS DE PROTECCIÓ SOLAR

– Evitar l'efecte hivernacle:
Quan sobre els tèxtils o altres objectes incideix una radiació solar, aquests emmagatzemen la calor i emeten infrarojos que generen un escalfament conegut com a “efecte hivernacle”. Com més fosc sigui el tèxtil o objecte, més gran serà la quantitat de calor emmagatzemada.
Una de les funcions clau dels tèxtils de protecció solar és evitar que es produeixi aquest efecte hivernacle a l'interior dels habitacles. Com més gran sigui el percentatge de radiació solar eliminat pel tèxtil, menor serà la capacitat de produir-se aquest efecte hivernacle.

– Evitar enlluernaments:
Els enlluernaments són efectes de la radiació solar, a conseqüència de les diferents variacions que posseeix la llum natural. Sens dubte, l'eliminació contribueix a millorar el confort a l'interior de l'habitacle.
El color del teixit i el percentatge de transmissió solar que és capaç d'eliminar són dos factors que determinen la major o menor capacitat que tindrà un tèxtil determinat d'evitar els enlluernaments. Els colors metal•litzats afavoreixen l'eliminació d'enlluernaments

– Estalvi energètic:
L'ús d'un tèxtil de protecció solar en un edifici intervindrà, sens dubte, en l'estalvi energètic. No obstant això, no n'hi ha prou amb aplicar un tèxtil de protecció solar, cal escollir la millor alternativa existent al mercat per a cada situació amb l'objectiu d'aconseguir limitar al màxim la demanda energètica dels edificis.

– Estabilitat dimensional del teixit:
L'estabilitat dimensional representa una característica fonamental en aquest tipus de tèxtils, ja que evita la deformació de l'article a l'hora de col•locar-lo o utilitzar-lo, impedint la formació de les conegudes “bosses”.
Com més gran estabilitat dimensional, tingui menys es deformarà.
Aquesta propietat adquireix més importància, si és possible, quan l'article és aplicat a l'exterior dels edificis i, principalment, a les de grans dimensions, on l'estabilitat dimensional és un factor clau.

– Gamma de colors:
La possibilitat de poder escollir diferents possibilitats de colors és fonamental amb els tèxtils de protecció solar. Això és degut al fet que reaccionen de manera diferent davant la incidència d'una radiació solar. Així, els tons foscos absorbeixen gran quantitat de radiació solar, mentre que els tons clars reflecteixen gran quantitat de radiació solar.
Evidentment, el valor exacte de reflexió i absorció de la radiació solar no dependrà únicament del color del tèxtil, sinó que també dependrà d'altres factors com el factor d'obertura.

– Gramatge adequat:
El gramatge i el gruix són dos paràmetres que influiran en la flexibilitat del teixit. És per això que tots dos han de ser especialment seleccionats per obtenir la flexibilitat corresponent.
El gramatge dependrà del títol del fil, de la densitat dels fils i del recobriment emprat, sigui al fil o al teixit.

– Resistència a la tracció:
La resistència a la tracció, tant en el sentit de l'ordit com en el de la trama, és un paràmetre important en aquest tipus de tèxtils on, per una banda, se'ls exigeix un nombre molt elevat d'accionaments de plegat i estès i, per altra banda, que acostumen a instal•lar-se en grans dimensions de teixit.
– Resistència a l'esquinçament:
El vent, els esforços a què se sotmet el tèxtil a conseqüència de la seva utilització o la intempèrie poden provocar esquinços. La selecció de la matèria primera emprada, l'estructura del teixit i el seu acabat determinaran el nivell de la resistència a aquest factor.
Igual que en el cas de la resistència a la tracció, s'obté el resultat en deca-newtons (daN) i sobre una proveta de 5 centímetres d'amplada.


Factor d'obertura:
Tot i que es pot obtenir mitjançant diferents solucions tecnològiques, tots els tèxtils de protecció solar requereixen una estructura que permeti el pas de la llum i de l'aire. D'aquesta manera, s'aconsegueix regular adequadament l'efecte tèrmic del sol i el control de la lluminositat. Aquestes obertures al teixit es poden obtenir a través de la regulació del tupit del teixit